Les relíquies exhumades de les necròpolis paleocristianes de la ciutat de Càller, a l’illa de Sardenya, van arribar a Vilassar de la mà de Salvador Riera, fill de can Rafart, l’any 1623. Des de la seva arribada, les relíquies dels Sants Màrtirs han estat invocades per a l’obtenció de la pluja en èpoques de sequera.
L’any 1654, el Consell General reuneix 107 vilassarencs presidits pel batlle, els jurats i els consellers ordinaris d’aquell any, i estableix que el 29 d’abril sigui la festa a la parròquia i al terme de Vilassar.
400 anys del descobriment dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt
El 6 de novembre de 1614, l’arquebisbe de Càller, capital de l’illa de Sardenya que ara és coneguda pel nom italià de Cagliari, va succeir un fet que tindria conseqüències futures per alguna localitat del nostre país. Aleshores, com des de principis del segle XIV, aquesta illa mediterrània pertanyia a la Corona d’Aragó i les autoritats catalanes, sobre aquesta, exercien els poders polítics.
En la data esmentada, segons recull el carmelita descalç fra Josep de Jesús Maria l’arquebisbe de Càller, Francico de Esquivel, amb el seu vicari general, dos canonges, quatre beneficiats, un grup de religiosos de diferents religions , i altres persones destinades als treballs física, van iniciar l’excavació del subsòl de la basílica de Sant Sadurní i el seu entorn on se sospitava que estaven enterrats màrtirs de les persecucions romanes. Aleshores, segons el mateix autor, l’arquebisbe va iniciar el protocol adient: “Dijo el venerable Prelado la misa del Espíritu Santo, no sin derramar muchas lágrimas de ternura y devoción: acabada la misa, y comulgados todos, se cantó con mucha devoción el himno del Espíritu Santo, implorando su favor y gracia, añadiendo colectas de la Vírgen santísima, san Saturnino y todos losSantos; luego tomó la azada el buen Prelado, y comenzando á cavar, prosiguiendo los otros”.
Els seus esforços es van veure premiats amb la troballa de diversos cementiris paleocristians amb un gran nombre d’esquelets i ossos humans relacionats amb antics cristians, segons fra Josep: “Este día se empezaron á descubrir algunos sepulcros, y en los siguientes, que se continuó la diligencia, asistieron con los peones, el vicario general del Arzobispo, algunos canónigos y prebendados, revestidos del mismo celo que su Prelado, y con la continuación, hallaron innumerables cuerpos de Santos Mártires, con las inscripciones de los nombres propios grabados en los mármoles de los sepulcros; sacados de ellos los Santos Cuerpos, fuerons llevados con gran solemnidad á la Iglesia Catedral de Caller, en la forma y modo que largamente escriben los historiadores de los santos de aquel reino”. D’aquests, es va donar importància especial a aquells que, al seu costat, tenien alguna referència al martiri, explícita o simbòlica, en defensa de la religió cristiana com a causa de la seva mort.
En aquella època, el vilassarenc Salvador Riera es trobava a la ciutat com a funcionari del virrei Alfons d’Erill. Gràcies al seu interès i esforç, el 1623 va obtenir del prelat esmentat anteriorment, un bon nombre de les restes localitzades. Segons els document que autentificaven la donació, les autèntica, es tractava de 78 relíquies que pertanyien a 67 màrtirs cristians. Segons aquest text es tractava de les següents: dues relíquies de sant Pere màrtir, sense que es tingui coneixement exacte de quins dels tres màrtirs de Caller, anomenats Pere, es tracta. I alguna relíquies dels altres sants: sant Martí, subdaica, màrtir; sant Vicenç, màrtir; sant Antoni, màrtir; sant Gelasi, màrtir; sant Esteve, màrtir; sant Sisina, màrtir; sant Guisità i sant Marturi; sant Restut, màrtir; sant Gracià, màrtir; santa Joana, màrtir; santa Restuta, màrtir; sant Suí, màrtir; sant Jaume, prevere i màrtir; sant Egiciós, màrtir; sant Pupaqui, màrtir; sant Ignaci, noble i màrtir; sant Prian, màrtir; sant Eutimi, bisbe i màrtir; sant Ponsà, màrtir;sant Julià, comte i màrtir; sant Bonifaci, màrtir; sant Marí, diaca i màrtir; sant Maure, màrtir; sant Sever, bisbe i màrtir; sant Gerí, màrtir; sant Edici, màrtir; sant Fèlix, arquebisbe i màrtir; Santa Mèrida, màrtir; santa Florentina, verge i màrtir; sant Bàrbara, verge i màrtir; santa Caterina, verge i màrtir; santes Teodosia, Eugènia i Dorotea, verges i màrtirs; santes Cecília i Suina, verges i màrtirs; santa Reparada, màrtir; santes Justa, Justina i Henedina, verges i màrtirs; sant Llell, màrtir; sant Màxim, màrtir; sant Teodoret i sant Feliu, màrtirs; sant Optanci, màrtir; sant Víctor, màrtir; sant Luxori, màrtir; sant Marcelí, màrtir; santíssim Terulià; sants Pia i Joaquim; santa Subvenía; sant Llarió, noi; santa Emerenciana; santa Savida; sant Janàs; sant Pere; santes Agnès i Lucrecia, verges; sant Timoteu; sant Erculià; santa Anneta; sant Jesmon; santa Victòria, sant Flor.
D’aquests màrtirs, alguns gràcies a restes epigràfiques que s’havien trobat al costat de les seves restes i d’altres per la imaginació fabulosa, se’n van enfilar biografies diverses.
Poc després, Salvador Riera viatjava amb aquest ‘tresor’ cap a la seva població nadiua i el 1624 en va fer donació a la parròquia de Sant Genís que les va acollir amb gran entusiasme.
Vilassar va construir diferents reliquiaris per a mostrar-los als fidels i un retaule per contenir-los a la capella que se’ls va dedicar. El 22 d’abril de 1654 va ser decretada la seva festa anyal pel 29 d’abril i que “fos festa de precepte a tot la feligresia”.
El 1678 es va instituir la ‘Confraria dels Sants Màrtirs’ que, des d’aleshores, és l’organització encarregada de promoure el culte i devoció. El 1936, a l’inici de la Guerra Civil espanyola, la capella dels Sants Màrtirs va ser incendiada. Gràcies a l’empenta i valentia d’alguns vilasserencs, es van poder salvar algunes de les relíquies. Des de 1986, són venerades en un nou retaule i festejades en la Festa Major dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt.
